La meva mare Amparo, és la millor cuinera del món!!
(...Ja t'estic sentint dir que no, que la millor és la teva...)
Som un dels afortunats que poden dir això i, a més, m'agrada la cuina, si bé no en puc dedicar molt. Sempre li deia a mu mare que m'havia d'ensenyar i, sempre, per falta de temps o de ganes, això es quedava en res.
Però, un bon dia, me vaig adonar i li vaig amollar una de ben grossa:
«Ei! Que tu ja tens més de 70 i jo vaig apropant-me als 50! Quan me mostraràs com fer-ho? Qualsevol dia hauré de cuinar jo perquè tu ja no podràs!»
Si, sóc un tros d'ase, ho sé.
Dit i fet, ens vàrem posar i, tira tira, ja van un bon grapat de receptes.
Ella diu que no és una gran cuinera, que no sap molt, que només sap fer quatre coses... Però, la veritat, és que li surt boníssim (tot s'ha de dir, jo vaig agafat el punt) i encara tenim una bona llista de receptes pendents per anar afegint.
A part de mu mare i de quatre coses que vagi fent jo, surten un parell de receptes dels meus padrins (bons cuiners, que eren) en Pep «dels crancs peluts» i en Tomeu «Roua».
Menció especial pel meu cosí Martí, del qual n'hi han també receptes, que té una mà per cuinar que només de veure la taula ja li dones una ovació.
I, per acabar, dir que, la meva cosina Neus, ha posat una pàgina a Facebook dedicada al fondant, on se li pot fer encàrrecs i tot.